Aquest mes de juliol, ha estat inusualment fred i plujós. Això ha fet que la vegetació estigui tan verda com al principi de la primavera. La terrible tempesta d’ahir a la tarda ha estat un exemple. Des de la privilegiada situació del Castell d’Olèrdola, vaig ser testimoni de com la tempesta venia des de Sant Sadurní d’Anoia en direcció sud, amb molt aparell elèctric, trons i una mica de calamarsa. La tempesta aviat va arribar al Castell, i la baixada cap al Centre d'Interpretació es va convertir en un torrent d’aigua, acompanyat de calamarsa. Malgrat la virulència d’aigua i pedra, una tempesta així és tot un espectacle de la natura.
Aquest matí m’ha rebut el potent cant d’un Cargolet (Troglodytes troglodytes), inusual en ocell de només 8 cm. A part d’això, encara em sorprèn el silenci que hi ha al recinte del jaciment. La parella de Puputs i el seu poll van volant de feixa en feixa buscant menjar. Un vol ràpid de la Griva i els ràpids i curts vols del Tallarol capnegre per entre els garrics, juntament amb les ràpides passades del Ballesters, em demostren que hi ha vida, malgrat el silenci!
