El dia ha començat força lleganyós, fins i tot ha plogut una mica la passada nit. El Castell d'Olèrdola està molt tranquil, només trencat pel llarg renill d'un Picot verd (Picus viridis). Mentre pujo a l'església de Sant Miquel, unes Mallerengues emplomallades (Parus cristatus) saltironejen i fan el seu cant per entre els pins. Aquests han estat visitats per algun Esquirol comú (Sciurus vulgaris) a jutjar per les pinyes rossegades que hi ha per terra.
Tres Perdius roges (Alectoris rufa) em fan un petit ensurt, amb la seva sobtada ràpida fugida batent les ales sorollosament des d'el mirador de la cisterna romana. Com és habitual, orenetes i falciots fan vols ràpids i acrobàtics en els punts més alts de la muntanya d'Olèrdola.
Algunes plantes que en aquestes alçades d'anys haurien d'estar seques, han fet una revifada i treuen flors: l'Herba de Sant Joan i la Sempreviva o Flor de Sant Joan. Altres treuen els seus fruits i baies: el Ginestó blanc (Osyris alba), el Llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'Arçot (Rhamnus lycioides).
Els Caps blancs (Alyssum maritimum) i la Sajolida (Satureja montana), l'herba aromàtica típica per macerar les olives, també porta uns dies de florida.
Sembla que serà un dia calorós, i que el mes d'agost tindrà temperatures més normals per l'època de l'any, els núvols es van desfent en direcció al mar.
