Dia assoleiat i suau al Parc d'Olèrdola. L'any va seguint el seu curs, i es va acostant el final de l'hivern.
Ocells i plantes canten i despunten per arreu. De camí cap al castell, a la riera de Vilafranca al seu pas per Sant Miquel d'Olèrdola un Rossinyol bord (Cettia cetti) ha fet el seu cant potent i vigorós.
Des d'aquesta talaia privilegiada, es pot veure el Pirineu nevat i una bonica vista de Montserrat amb núvols.
Per un aficionat a la botànica més aviat autodidacta com jo, és molt interessant anar coneixent les plantes i flors del meu entorn que van sortint al curs de l'any.
Avui he pogut identificar dues espècies ruderals que he vist moltes vegades. Una és el Melcoratge (Mercurailis annua) i l'altra la petita Verònica polida (Veronica polita), amb les seves minúscules floretes blaves.
 |
| Vista de Montserrat amb La Serreta en primer pla |
 |
| Calcida blanca (Galactites tomentosa) |
 |
| Melcoratge (Mercurialis annua) |
 |
| Verònica polida (Veronica polita) |
