Els darrers dies han estat els més freds de l'hivern, amb temperatures molt baixes i fins i tot alguna lleu nevada.
És un contrast molt gran després de la tebior amb què havia passat la tardor i el principi de l'hivern, on algunes flors primaverals ja començaven a sortir. L'exemple és la Linària supina o Viola de Pastor (Linaria supina) que, segons la web www.floracatalana.net, floreix a partir d'abril, ha estat florida tot el mes de gener, i tot just ara, ja s'han marcit les flors.
Al castell, hi ha molts hivernants: Grives, Pinsans, Cotxes fumades i molts Pit-rojos, i gens porucs. Venen a menjar literalment de la mà. En alguna feixa, he comptat fins a 20 exemplars.
Els pinsans, "pasturen" les darreres llavors que queden dels lledoners.
També he vist un Durbec solitari als plataners de la Font del Castell.
Quant el sol escalfa una mica, les Mallerengues carboneres ja comencen a fer el seu cant repetitiu. Algun cant tímid de Verdum comença a sentir-se.
La vegetació ha fet una parada tècnica radical amb l'onada de fred polar i siberià de la darrera quinzena.
Algunes orquídies ja han tenen les fulles i comencen a despuntar les tiges de la flor.
Un Gaig no gaire eixerit s'ha deixat fotografiar al peu d'una figuera. Està malalt o estabornit, perquè són ocells molt porucs que normalment marxen xisclant quan et veuen.
 |
| Nevada del 5 de febrer |
 |
| Durbec (Coccothraustes coccothraustes) |
 |
| Abellera fosca (Ophrys fusca) |
 |
| Crespinells congelats |
 |
| Linària supina (Linaria supina) |
 |
| Gaig (Garrulus glandarius) |
