dijous, 7 d’abril de 2011

Castell d'Olèrdola, 7d'abril de 2011

No hi ha gaire coses a explicar. La merla blava (Monticola solitarius) continua cantant, enfilada a qualsevol punt alt. Els darrers dies de primavera comencen amb una boira humida que ràpidament deixen pas a un sol radiant i una temperatura agradable. En passar per les obagues dels boscos de Moja de camí al castell, em trobo amb tota la vegetació humida per la boira i la rosada. Aquesta humitat deixa minúscules gotetes arreu i unes imatges espectaculars de teranyines i de plantes com el Dent de lleó (Taraxacum officinale) amb les seves llavors, els famosos angelets, gebrats d'aigua.
Dent de lleó (Taraxacum officinale)
Teranyina

Continua l'explosió continuada d'orquídies. Francament és un món que he descobert recentment i és molt apasionant. Les increibles formes de les seves flors que recorden molt als insectes, és la característica principal d'algunes especies com de les Ophrys, on totes tenen més o menys forma d'aranyes.
 
Ara em trobo com un buscador de bolets, tant si vaig a peu com en bicicleta pel bosc o per la muntanya, tinc la meva mirada fixada en els marges, a veure quina nova orquídia em trobaré!
Abellera groga (Ophrys  lutea)