No hi ha gaire coses a explicar. La merla blava (Monticola solitarius) continua cantant, enfilada a qualsevol punt alt. Els darrers dies de primavera comencen amb una boira humida que ràpidament deixen pas a un sol radiant i una temperatura agradable. En passar per les obagues dels boscos de Moja de camí al castell, em trobo amb tota la vegetació humida per la boira i la rosada. Aquesta humitat deixa minúscules gotetes arreu i unes imatges espectaculars de teranyines i de plantes com el Dent de lleó (Taraxacum officinale) amb les seves llavors, els famosos angelets, gebrats d'aigua.
 |
| Dent de lleó (Taraxacum officinale) |
 |
| Teranyina |
Continua l'explosió continuada d'orquídies. Francament és un món que he descobert recentment i és molt apasionant. Les increibles formes de les seves flors que recorden molt als insectes, és la característica principal d'algunes especies com de les Ophrys, on totes tenen més o menys forma d'aranyes.
Ara em trobo com un buscador de bolets, tant si vaig a peu com en bicicleta pel bosc o per la muntanya, tinc la meva mirada fixada en els marges, a veure quina nova orquídia em trobaré!
Ara em trobo com un buscador de bolets, tant si vaig a peu com en bicicleta pel bosc o per la muntanya, tinc la meva mirada fixada en els marges, a veure quina nova orquídia em trobaré!
 |
| Abellera groga (Ophrys lutea) |
